L’ajuda humanitària dels governs està cada vegada més condicionada a interessos polítics. Així ho assegura un informe publicat per l’organització independent DARA, que ha analitzat la resposta de 23 executius donants del món desenvolupat, inclòs l’Estat espanyol, en catorze crisis humanitàries que reberen més del 60% del finançament mundial d’aquest tipus el 2009.

Segons l’Índex de Resposta Humanitària 2010 (HRI), els interessos polítics condicionaren l’ajuda en deu d’aquestes catorze crisis. L’informe, presentat recentment a Brussel·les, revela que un “nombre significatiu” de les organitzacions humanitàries creu que els governs donants no separen l’ajuda humanitària dels objectius polítics, econòmics o militars. L’estudi indica que Dinamarca, Irlanda i Nova Zelanda lideren la llista de l’HRI d’enguany, seguides per Noruega, Suècia i la Comissió Europea. Segons DARA, aquests donants destaquen de la resta perquè “prioritzen les necessitats de les persones en zones de crisi i mantenen l’ajuda independent d’altres objectius”.

L’Estat espanyol ocupa el lloc número 17 de la llista, per sota de la mitjana. A més d’impedir que es proporcioni a la població civil l’assistència i protecció que es mereix, la politització de l’ajuda suposa, segons l’informe, “un risc per a la seguretat de molts treballadors d’organitzacions humanitàries”, ja que en molts llocs aquest personal “ja no és percebut com un actor neutral, imparcial i independent”.

L’alt comissionat de l’ONU per als Refugiats, Antonio Guterres, adverteix en el pròleg que, “en la darrera dècada, els atacs contra treballadors humanitaris, tant internacionals com locals, s’han multiplicat per tres”. Per exemple, als territoris palestins, l’Afganistan, Somàlia i el Sudan, l’agenda política i de seguretat dels governs donants i del país en crisi sovint “dificultaren la tasca de les organitzacions humanitàries de proporcionar assistència a poblacions vulnerables” que consideren “especialment preocupant” la falta de protecció efectiva a civils en crisis humanitàries. La representant especial de l’ONU per a la Violència Sexual en Conflictes, Margot Wallstrom, recorda que “la responsabilitat fonamental de protegir els ciutadans de la violència és de l’Estat, no de l’ONU o qualsevol força de pau”. “Els governs donants han d’imposar condicions més dures als països que no assumeixen aquesta responsabilitat”, afegeix.

Ajuda espanyola

Malgrat trobar-se al lloc 17 de l’HRI, Espanya ha realitzat “grans progressos”, atès que ha augmentat el suport als organismes multilaterals com Nacions Unides i, en particular, el Fons Central d’Emergències de l’ONU, i s’ha convertit en un dels donants més importants quant al volum de l’ajuda. Si es compara l’actuació de l’Estat espanyol amb la d’altres donants del Comitè d’Assistència per al Desenvolupament de l’OCDE, es constata que està “en gran manera per sota de la mitjana” en els cinc pilars o àrees de bones pràctiques analitzats, amb l’excepció de la prevenció, reducció de riscs i recuperació i la resposta a les necessitats, en el qual se situa a la mitjana. El 2009, l’Ajuda Oficial al Desenvolupament espanyola va disminuir en termes absoluts un 4,5% per cent respecte del 2008. Tanmateix, el seu PIB també s’ha reduït a causa de la crisi financera i la seva proporció AOD/PIB ha augmentat del 0,45% el 2008 al 0,46 el 2009.

L’ajuda humanitària representà el 9,3% del seu AOD l’any passat i Espanya va destinar uns 7 euros a ajuda humanitària per cada habitant, el 0,031%. Altres dades que destaca l’informe sobre l’Estat és que se situa per sobre de la mitjana en el grup 3 de l’informe, respecte de l’ajuda a la reconstrucció i a la prevenció, a la promoció i al respecte dels drets humans. En canvi, estam per sota la mitjana pel que fa al finançament d’ONG, que representa menys de l’1% total de l’ajuda.